I EXCURSIO' PER LA LLENGUA CATALANA DE L'ALGUER

L'Alguer-Cala de la Barca-Torre de la Penya 2 d'abril de 2006

dimarts, d’abril 04, 2006

Crònica de la “I Excursió per la llengua catalana de l’Alguer”

Diumenge, 2 d'abril de 2006
_____________________________________

Una vintena de persones s’ha aplegat avui al matí a la Plaça de la Pau (l’Alguer), per a participar a la I Excursió de la llengua catalana de l’Alguer.

El grup ha eixit cap al parc natural de les Presonetes a les 10:00 h. Arribats allà, i amb l’ajut d’alguns fulls, hem procedit a identificar els noms populars i científics d’algunes de les plantes més representatives del paisatge alguerès, in situ.

Hem visitat la Cala de la Barca, i tot seguit, cap a les 11:30 h, el grup ha iniciat el setge de la Torre de la Penya, que per moments es trobava completament envoltada per la boira i semblava inabastable. Primer a la pista forestal, i després durant la muntada, hem continuat identificant plantes i comentant els seus noms, entre d’altres coses i anècdotes.

Eren passades les 13:00 h quan hem assolit els 271 metres del cim on s’assenta la construcció del s.XVI. Ens hi esperava, però, una sorpresa. Damunt la Torre de la Penya, el capità Paolo Salis, que amb altres dos excursionistes experimentats havia decidit incursionar-se fins allà arran de penya-segat, havia conquistat ja la plaça. La nostra arribada pressumeix l’èxit de la campanya, i un instant després hissem la nostra bandera.

Aleshores, i abans de començar a rosegar, s’ha fet la proposta de crear el Centre Excursionista de l’Alguer, que tothom ha acollit en silenci, mirant-se el dinar després de la batalla. El conflicte de la llengua ha omplert les xarrades entre mos, glop i mos, i en acabant, a causa del fred imprevist i la boira persistent, hem volgut davallar.

Durant el descens victoriós el sol ha eixit amb tota la seva bel.licositat, i a més de regalar-nos vistes espectaculars del Cap de la Caça, del Port del Comte, del Timidone, de Punta Cristal, de la Punta del Lliri i d’altres punts del territori, també ens ha posat a prova. Arribats als cotxes, alguns de nosaltres semblàvem ferits de mort, i els rostres ensanguinats pel sol així ho deixaven entreveure. Tocaven les 16:00h de la tarda.

Per a acomiadar-nos hem acordat anar a prendre un cafè al Cap de la Caça; de sobte, però, ha sorgit la proposta d’aprofitar l’últim moment i escodrinyar la Gruta Verda. Dit i fet, a un bon cafè molt ben guanyat, ha seguit la davallada de les escales que porten fins a l’entrada d’aquesta cova. Un reixat imponent ens ha impedit l’accés, i hem hagut de retirar-nos contra la voluntat del capità, que volia accedir sol de totes totes.

Finalment hem ataüllat l’entrada, i ens hem acontentat amb les vistes esplèndides que es poden albirar des de les escales, pensant en desembarcar una altra vegada.

A les 17:00 h, ben cansats, però més satisfets encara per l’esforç fet, hem acabat la I Excursió per la llengua catalana de l’Alguer.